Type to search

Tsiganos & Bisai, Neromanna

Sotiris Tsiganos & Ionian Bisai (1992, Athens, Greece)(1992, Sarande, Albania)
based in Athens
vimeo.com/latentcommunityproject/about

Neromanna
08:06
Digital film (ProRes)
2018

How does one recount the history of a place that no longer exists? What does it mean when a community is dissolved and how can such a community be reconstituted, even temporarily? The thematic basis of Neromanna is the story of Kallio, a village that was expropriated in 1969 and was covered in 1981 by the waters of the artificial lake created by the Mornos dam for use as a reservoir for the city of Athens; this lake has been the main source of water for the Greek capital ever since. As a result the village community dissolved and relocated elsewhere.

The aim of the project is to present the history of Kallio and to briefly reconstitute its lost community, through a combination of relational aesthetics strategies with the archival practice. The work is a film piece, which reveals the village in its current state underwater, with a voice-over collage of the people’s narrations.

Incorporating fieldwork in the artistic process and through the medium of moving image the work unfolds the hidden connections and conflicts between big cities and the periphery and how we are related with both the natural and the artificial. It unveils how metropolises aren’t independent and what are the support systems and infrastructures they need.

Through the community’s narratives we are given a glimpse of how the evolvement of cities are affecting people’s lives, challenging us to rethink about what we take for granted. The video makes visible a lost city and through the emotional experience it creates a space to reconsider about the notion of contemporary citizenship and the future of our cities. It is a call to question what the cities are made of.

[ESP]
¿Cómo se cuenta la historia de un lugar que ya no existe? ¿Qué significa cuando una comunidad se disuelve y cómo se puede reconstituir, incluso temporalmente? La base temática de Neromanna es la historia de Kallio, un pueblo que fue expropiado en 1969 y cubierto en 1981 por las aguas del lago artificial creado por la presa de Mornos para su uso como depósito de la ciudad de Atenas. Este lago ha sido la principal fuente de agua para la capital griega desde entonces. Como resultado, la comunidad del pueblo se disolvió y se mudó a otro lugar.

El objetivo del proyecto es presentar la historia de Kallio y reconstituir brevemente su comunidad perdida, a través de una combinación de estrategias estéticas relacionales con la práctica de archivo. El trabajo revela la aldea en su estado actual bajo el agua, con un collage de voz en off de las narraciones de la gente.

El trabajo despliega las conexiones ocultas y los conflictos entre las grandes ciudades y la periferia y cómo estamos relacionados tanto con lo natural como con lo artificial. Revela cómo las metrópolis no son independientes y cuáles son los sistemas de apoyo y las infraestructuras que necesitan. A través de las narrativas de la comunidad, podemos vislumbrar cómo la evolución de las ciudades está afectando la vida de las personas, desafiándonos a repensar lo que damos por sentado. El video hace visible una ciudad perdida y, a través de la experiencia emocional, crea un espacio para reconsiderar la noción de ciudadanía contemporánea y el futuro de nuestras ciudades.

[CAT]
Com s’explica la història d’un lloc que ja no existeix? Què vol dir quan una comunitat es dissol i com es pot reconstituir, fins i tot temporalment? La base temàtica de “Neromanna” és la història de Kallio, un poble que va ser expropiat el 1969 i cobert el 1981 per les aigües del llac artificial creat per la presa de Mornos per al seu ús com a dipòsit de la ciutat d’Atenes. Aquest llac ha estat la principal font d’aigua per a la capital grega des de llavors. Com a resultat, la comunitat del poble es va dissoldre i es va mudar a un altre lloc.

L’objectiu del projecte és presentar la història de Kallio i reconstituir breument la seva comunitat perduda, a través d’una combinació d’estratègies estètiques relacionals amb la pràctica d’arxiu. El treball revela el llogaret en el seu estat actual sota l’aigua, amb un collage de veu en off de les narracions de la gent.

El treball desplega les connexions ocultes i els conflictes entre les grans ciutats i la perifèria i com estem relacionats tant amb el natural com amb l’artificial. Revela com les metròpolis no són independents i quins són els sistemes de suport i les infraestructures que necessiten. A través de les narratives de la comunitat, podem entreveure com l’evolució de les ciutats està afectant la vida de les persones, desafiant-a repensar el que donem per fet. El vídeo fa visible una ciutat perduda i, a través de l’experiència emocional, crea un espai per a reconsiderar la noció de ciutadania contemporània i el futur de les nostres ciutats.

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies

Aquest lloc web fa servir galetes per que tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades galetes i l'acceptació de la nostra política de cookies

This website uses cookies so that you have the best user experience. If you continue browsing you are giving your consent for the acceptance of the aforementioned cookies and the acceptance of our cookies policy

ACEPTAR
Aviso de cookies