>> NEXT

Surplus Production Line
10’00”, 2014

Adrian Melis
(Cuba, 1985)

 

[esp] Melis puso en marcha una empresa privada en Amsterdam con el fin de publicar una convocatoria de trabajo temporal que invitaba a los hablantes nativos de español a solicitar el puesto enviando sus currículos. El elegido debía trabajar durante 2 horas al día, 5 días a la semana, imprimiendo y destruyendo con una trituradora todos los currículos que se recibieran a través de la misma convocatoria. Al hacerlo, Melis inició un proceso de producción basado en la destrucción, que movilizó las expectativas de los desempleados que habían solicitado el trabajo -a los que nunca conoció- y les transformó en materia prima para ser destruidos por la empresa. En un comentario irónico al concepto de destrucción creativa del economista liberal Joseph Schumpeter –el capitalismo genera nueva riqueza mediante la destrucción de las estructuras económicas y sociales existentes– la mano de obra y el trabajo se revelan como empresas aniquiladoras bajo su actual apariencia neoliberal.

[eng] Melis started a private company in Amsterdam, in order to publish a call-out for a temporary job welcoming native Spanish speakers to apply for the role by sending in their CVs. The successful individual was required to work for two hours per day, five days a week in order to print and destroy by means of a shredder all of the CVs gathered through the call. By doing so, Melis initiated a production process based on destruction, one that mobilised the expectations of the unemployed who had applied for the job (and whom he never met) and transformed them into raw material for the company to shred.As an ironic comment on liberal economist Joseph Schumpeter concept of creative destruction (capitalism generates new wealth by destroying existing economic and social structures) labour and work are revealed to be annihilating enterprises under their current, neoliberal guise.

[cat] Melis va engegar una empresa privada a Amsterdam amb la finalitat de publicar una convocatòria de treball temporal que convidava als parlants natius d’espanyol a sol·licitar el lloc enviant els seus currículums. Qui resultés escollit havia de treballar durant 2 hores al dia, 5 dies a la setmana, imprimint i destruint amb una trituradora tots els currículums que es rebessin a través de la mateixa convocatòria. En fer-ho, Melis va iniciar un procés de producció basat en la destrucció, que va mobilitzar les expectatives dels aturats que havien sol·licitat el treball –als quals mai va conèixer– i els va transformar en matèria primera per ser destruïts per l’empresa. En un comentari irònic al concepte de destrucció creativa de l’economista liberal Joseph Schumpeter -el capitalisme genera nova riquesa mitjançant la destrucció de les estructures econòmiques i socials existents- la mà d’obra i el treball es revelen com empreses d’aniquilació sota la seva actual aparença neoliberal.