Stijn Demeulenaere, (Bèlgica, 1978), Nothing’s going to happen to us…, 11’57”, 2014.
Nothing’s going to happen to us… (“No ens passarà res”) investiga com la nostra percepció d’un conflicte armat es relaciona amb la realitat viscuda. Per a la instal·lació, Stijn va entrevistar persones que havien viscut en zones de conflicte i va parlar amb elles sobre els sons que escoltaven i les emocions que aquests sons evocaven. A partir d’aquí, va partir d’una història i va demanar a dos dissenyadors de so especialitzats en el disseny de so per a pel·lícules d’acció que li diguessin com crearien el so per a aquesta escena en particular. En confrontar aquestes perspectives, Nothing’s going to happen to us… vol investigar la terra de ningú entre les emocions imaginades, d’una banda, i els records reals, de l’altra. Entre una presentació artificial de perill i un record viscut sobre aquest. Les dues perspectives s’ofereixen a l’audiència al mateix temps, usant un so envolupant. Cada veu té la seva pròpia espacialització mentre explica la seva història, per sobre, per sota i una contra l’altra. L’espectador ha de construir la seva pròpia història des de l’entrellaçament continu de la informació que se li lliura. La instal·lació també es refereix a la pròpia història de Flandes utilitzant el so de l’explosions de les bombes de la Primera Guerra Mundial -a dia d’avui, al voltant de 3000 bombes de la Primera i Segona Guerra Mundial encara es troben en terra belga cada any. L’obra també utilitza el so de conflictes contemporanis a Líbia, Afganistan i Iraq. Els sons d’aquests camps de batalla no s’escolten directament, però modulen les veus de la gent parla, tot reforçant el marc caòtic dels records i percepcions dels testimonis.