Salomé Lamas (Portugal, 1987), La torre, 2015, 8’.
Potser l’experiment de Kolja de fusionar el seu cos (humà) amb l’arbre (natura) aventurant-se en la zona fronterera entre la terra i el cel es deu a la seva puresa d’esperit, a la grandesa dels idiotes, o a l’estupidesa dels místics. O és tot això alhora? Potser és un símptoma dels il·luminats, o simplement un suïcidi elaborat.