Paloma Polo, (Espanya, 1983), What is Thought in the Thought of People, 18’13”, 2015.
L’hora de la serp descendeix sobre la terra mentre ressona la veu d’un home vell, evocant un record que serpenteja entre el mític i el real. Aquest és un relat on temporalitat i territori s’entrellacen: un fragment d’història oral local, però també un marcador significant de desassossec i malestar que s’endinsa en el present. La narració biogràfica procedeix dels voltants de Casiguran, a la província d’Aurora, Filipines, on pobles indígenes s’enfronten al desnonament de les terres comunals imposat pels plans d’establir un port franc a la zona. El país, un arxipèlag de més de 7.000 illes que deu el seu nom al monarca espanyol Felip II, encarna altres paradoxes més grans. Posseïdor d’un ric passat multicultural com a node històric de comerç, migració i colonització, afronta avui, a més, moltes contradiccions que són fruit de canvis de rumb en el seu accés a la condició de nació i del manteniment de llaços amb imperis globals. Aquests marcadors afloren en la realitat de la resistència i la lluita de base. Responent al caràcter al·legòric del conte, el recurs per part de l’artista filipí Doloricon en les seves il·lustracions i iconografies polítiques s’emmarca en el que ell narra com “ús de símbols propers a les masses i la seva representació com a forces decisives per al canvi social”. La immersió de Polo en zones de conflicte es desplega com un compromís durador amb polítiques d’alliberament i emancipació.