Mauricio Sáenz (Mèxic, 1977), L’origen de les pedres, 2016, 4’53”.
L’origen de les pedres qüestiona els ideals del passat i la seva vigència en el present per mitjà de la decadència i caiguda de monuments construïts per preservar una memòria històrica. Amb un text que es basa en un debat que posa en dubte l’eficàcia d’una escala utilitzada per documentar la producció i l’aparença de restes arqueològiques, aquesta obra veu en el concepte de la ruïna un element de contingut viu enllaçat al present, i emfasitza la poderosa i alhora fràgil naturalesa de les narratives de la història. Per tant, s’evidencia la impossibilitat d’imaginar les promeses d’un futur en les ruïnes d’un passat recent, representant així un model del fracàs de la utopia.
.