Giuliana Racco, Mezomaro 2016.

Giuliana Racco (Canadà, 1976), Mezomaro, 2016, 7’7”.

Els materials utilitzats al vídeo en blanc i negre de Mezomaro, títol que en esperanto vol dir Mediterrani, combinen dibuixos animats fets amb guix, fotografies, retalls de premsa i imatges d’arxiu que exploren les idees de mobilitat i ciutadania, expandint poèticament l’actual situació global envers la història dels pobles i la geografia al llarg del temps.

Basant-se en el poema èpic de Ludovico Ariosto Orlando Furioso (1516) –una obra que conté, a més d’una proto- ciència-ficció, una escena de batalla a Lampedusa, on Racco va fer les fotografies, Mezomaro referencia el nostre context contemporani posant de relleu com una minúscula illa situada entre continents està connectada amb una situació de crisi global, per la multitud de persones provinents de diferents llocs del món que intenten arribar a la seva costa. Aquí, l’illa, que podria ser una de moltes, rep una àmplia atenció mediàtica com a llindar d’un viatge a altres indrets, resultant en una presència invisible de persones que pràcticament són escombrades per operacions militars abans de tocar terra.