Bernat Daviu i Joana Roda, Guanyar-se les garrofes, 2016.

Forever Blowing Bubbles (Bernat Daviu i Joana Roda, España, 1985/87), Guanyar-se les garrofes, 2016, 12’+16’+11’.

Guanyar-se les garrofes és una producció de vídeo amb tres capítols. El leitmotiv és la garrofa, que esdevé el símbol d’un moviment d’avantguarda imaginari, el garrofisme. Els tres capítols relaten la gestació d’aquesta nova tendència i tenen lloc en tres indrets emblemàtics de la modernitat catalana: la Fundació Joan Miró, la Ricarda i Mont-roig del Camp. A la Fundació Miró se celebra un banquet que recorda els simposis de l’antiguitat, barreja d’àpat, concert i conversa. A la Ricarda té lloc el moment d’inspiració i les primeres disquisicions del líder del moviment, protagonitzat per Marcel Rubio. Finalment, a Mont-roig es fa una processó en honor de la garrofa, que ja ha esdevingut un element venerat, un objecte de culte.

El projecte gira a l’entorn de la imatge que hem heretat en el context català dels moviments d’avantguarda. Igual  que en els càterings performàtics, aquest llegat és paït i adaptat al context local, amb tota la ironia que es desprèn de l’estrany xoc entre l’idealisme extrem i el dogmatisme amb què sovint s’han caracteritzat els diferents “ismes” i el biaix vernacular, entre idees importades i tarannàs nostrats.

Aquesta assimilació tan particular no està exempta d’aspiracions globalitzadores, un altre tret definidor de les primeres avantguardes. Des de la inflexió mediterrània s’aspira a influir i transformar tot l’univers. Però, tal com va passar amb les incipients formacions avantguardistes en el nostre context, els partidaris del garrofisme acaben representant la il·lusió i les il·lusions que es generen des d’una realitat limitada i precària, que és la realitat amb què acostumen a viure la majoria dels artistes.