Type to search

Adrian Melis, Surplus Production Line, 2014.

Adrian Melis (Cuba, 1985), Surplus Production Line, 10’00”, 2014.

Melis va engegar una empresa privada a Amsterdam amb la finalitat de publicar una convocatòria de treball temporal que convidava als parlants natius d’espanyol a sol·licitar el lloc enviant els seus currículums. Qui resultés escollit havia de treballar durant 2 hores al dia, 5 dies a la setmana, imprimint i destruint amb una trituradora tots els currículums que es rebessin a través de la mateixa convocatòria. En fer-ho, Melis va iniciar un procés de producció basat en la destrucció, que va mobilitzar les expectatives dels aturats que havien sol·licitat el treball –als quals mai va conèixer– i els va transformar en matèria primera per ser destruïts per l’empresa. En un comentari irònic al concepte de destrucció creativa de l’economista liberal Joseph Schumpeter -el capitalisme genera nova riquesa mitjançant la destrucció de les estructures econòmiques i socials existents- la mà d’obra i el treball es revelen com empreses d’aniquilació sota la seva actual aparença neoliberal.

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies

Aquest lloc web fa servir galetes per que tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades galetes i l'acceptació de la nostra política de cookies

This website uses cookies so that you have the best user experience. If you continue browsing you are giving your consent for the acceptance of the aforementioned cookies and the acceptance of our cookies policy

ACEPTAR
Aviso de cookies