Beatriz Millón, Neocolonialismo
Beatriz Millón (Sagunto, 1992)
Sagunto
Neocolonialismo
videoarte documental
18:30
2017
[ENG] In the Isthmus of Tehuantepec (Mexico), capital has transformed the wind into a commodity and into a means for the exploitation and expropriation of the territory. The construction of a wind energy megaproject has generated in the region a limited amount of temporary jobs in exchange for land and wind, as well as an accelerated transformation in the way of life and coexistence of the communities, a strong social and community polarization, and a series of negative environmental effects related to the construction of wind turbine parks. In that corner of southern Oaxaca, the discourse of green energy – adopted by transnational companies such as Iberdrola, Gas Natural Fenosa, Acciona, Gamesa, EDF Energies Nouvelles, among others – justifies the dispossession and the radical transformation of community life in Bini’zaa (Zapotec) and Ikoots (Huave).
[CAST] En el Istmo de Tehuantepec (México), el capital ha transformado al viento en mercancía y en un medio para la explotación y expropiación del territorio. La construcción de un megaproyecto de energía eólica ha generado en la región una cantidad limitada de trabajos temporales a cambio de las tierras y el viento, la transformación acelerada en la forma de vida y convivencia de las comunidades, una fuerte polarización social y comunitaria, y una serie de efectos ambientales negativos relacionados con la construcción de los parques de turbinas eólicas. En ese rincón del sur de Oaxaca el discurso de la energía verde –adoptado por empresas transnacionales como Iberdrola, Gas Natural Fenosa, Acciona, Gamesa, EDF Energies Nouvelles, entre otras- justifica el despojo y la radical transformación de la vida comunitaria bini’zaa (zapoteca) e ikoots (huave).
[CAT] En l’Istme de Tehuantepec (Mèxic), el capital ha transformat al vent en mercaderia i en un mitjà per a l’explotació i expropiació del territori. La construcció d’un megaprojecte d’energia eòlica ha generat a la regió una quantitat limitada de treballs temporals a canvi de les terres i el vent, la transformació accelerada en la forma de vida i convivència de les comunitats, una forta polarització social i comunitària, i una sèrie d’efectes ambientals negatius relacionats amb la construcció dels parcs de turbines eòliques. En aquest racó del sud d’Oaxaca el discurs de l’energia verda -adoptat per empreses transnacionals com Iberdrola, Gas Natural Fenosa, Acciona, Gamesa, EDF Energies Nouvelles, entre d’altres- justifica la radical transformació de la vida comunitària bini’zaa (zapoteca) i ikoots (huave).
